FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regla o llei general, principi que governa el tractament o l'aplicació d'alguna cosa. Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria segons un ideal estètic, tant en l'arquitectura com en l'escultura. Article del codi de dret canònic de l'Església catòlica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt o moment en què una cosa acaba, cessa. El principi i la fi. A la fi del dia, del mes, de l'any. Arribar fins a la fi. Veure la fi d'una cosa. Esperar la fi d'una cosa. Portar a fi una cosa. Posar fi a una cosa. Donar fi a una cosa. Conduir a fi una cosa. ésser alguna cosa la fi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principi embolicat per un vel universal blanc que, en obrir-se, resta a la base formant la volva i deixa veure el barret convex i ataronjat, i les làmines, l'anell i la cama de color groc, que es fa a les suredes i als alzinars (Amanita caesarea). reig blanc Farinera. reig bord Bolet de l'ordre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ha publicat un estudi sobre el bandolerisme a Catalunya. Estudi d'audiència. estudis culturals Corrent teòric i crític que en un principi analitzava tant l'evolució i les formes de la cultura obrera com de la cultura popular i de massa, i que avui estudia la representació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un tot organitzat. Gestió que evita tota despesa inútil. Viure amb economia. fer una cosa per economia Fer-la per estalviar. economia lingüística Principi segons el qual la llengua tendeix a aconseguir el màxim rendiment comunicatiu amb el menor esforç [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
treballaria, i es va estar tot el temps jugant. Era ben forta, i es va trencar. Implica, a vegades, una idea de repetició o de diferenciació. Fa dies i dies que plou. S'usa també, en principi de clàusula, per a introduir una interrogació sobre quelcom que relacionem amb allò que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fenomen qualsevol. Les lleis de la gramàtica. llei d'escala En fís., relació que expressa la variació d'alguna magnitud en funció de la grandària dels sistemes. llei de composició En mat., operació. llei de totalitat En psic., principi segons el qual tot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'ésser humà. Ésser com un cos sense ànima. Seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat. Les facultats de l'ànima. Entitat concebuda com a substància espiritual, distinta del cos i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el principi de superposició. sèrie inversa Sèrie estratigràfica que ha estat invertida tectònicament i apareix amb un ordre contrari al de sedimentació. Unitat cronoestratigràfica de rang superior a l'estatge i inferior al sistema. En miner., sèrie [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coneixement especulatiu, principis generals d'una matèria, d'un art, etc., amb independència de les aplicacions. Teoria de la música. Una cosa és la teoria i una altra, la pràctica. Principi general, fórmula, ideats per tal d'explicar cert ordre de fets. Teoria [...]
